CONEIX ELS BECATS

Elionor Lara

“El que més feliç em fa de fer música és poder pujar a l’escenari i compartir amb el públic l’energia màgica que es crea en un concert. Per un moment, músics i públic quedem immersos dins una atmosfera que fa que es pugui crear quelcom realment especial”.

“El que més feliç em fa de fer música és poder pujar a l’escenari i compartir amb el públic l’energia màgica que es crea en un concert. Per un moment, músics i públic quedem immersos dins una atmosfera que fa que es pugui crear quelcom realment especial”.

L’Elionor Lara va començar la seva relació amb la música com a pianista, però sempre havia tingut clar que volia cantar. “Des de petita he cantat als cors de l’escola. Allà és on vaig aprendre a gaudir de la música”. Als setze anys, un any després de començar a estudiar el cant com a instrument, va entrar a cantar al Cor Jove com a soprano. “Aleshores vaig saber que voldria dedicar-m’hi”, assegura. “I el que tenia clar era que volia estudiar al Conservatori del Liceu. Investigant vaig trobar la convocatòria de les Beques Ferrer-Salat i vaig decidir intentar-ho. Recordo que arribant a les audicions vaig sentir que mai havia estat envoltada de tants cantants d’un nivell tan alt. Em va posar una mica nerviosa però també em va intrigar. Entrar al conservatori i veure tants joves així de preparats va fer que prengués consciència de com de gran podia arribar a ser el món del cant. En tinc un record bonic”. Aquest estiu, l’Elionor va cantar com a solista acompanyada pels músics del Gran Teatre del Liceu pel festival Bachcelona. Mitjans com La Vanguardia se’n van fer ressò destacant “una musicalitat que li augura un gran futur”, entre altres elogis. I encara que últimament està treballant un repertori més proper a la música antiga, no vol deixar de banda repertori més modern com l’òpera. De fet, recorda la producció de La Cenerentola al Conservatori dins el programa de Màsters d’Òpera com una experiència realment especial: “per primera vegada podia sentir que feia òpera de veritat, cosa que com a estudiants no sempre tenim l’oportunitat de viure. Allà vaig veure com era entrar dins el personatge, treballar-lo i evolucionar amb ell, coses que només pots aprendre des de l’experiència. El pas pel Conservatori em va obrir un nou món que tinc moltes ganes d’explorar com a professional”.

INSTRUMENT
Cant Líric

 

Neus Navarrete

“Fer música em néix de dins. No podria deixar-la, tot i que m’ho he plantejat moltes vegades. No sempre és fàcil i hi ha moments durs que no voldries saber-ne res més, però llavors et lleves el dia següent i el primer que fas és posar-te a tocar. És quasi com una història d’amor”.

“El que més feliç em fa de fer música és poder pujar a l’escenari i compartir amb el públic l’energia màgica que es crea en un concert. Per un moment, músics i públic quedem immersos dins una atmosfera que fa que es pugui crear quelcom realment especial”.

La Neus Navarrete va començar a tocar el violí quan tenia quatre anys. La seva escola a Sant Andreu de la Barca acabava d’obrir les línies per fer també classes de música. Per tal d’animar als nens a apuntar-se a aprendre algun instrument, els pares de l’escola van organitzar un passacalles on sortirien tocant els diferents instruments, encara que no en sabessin. “Jo vaig veure a ma mare tocant el violí i em va agradar molt. Vaig dir, mare, jo vull tocar el violí.” Però arriba un punt que la música deixa de ser un extra-escolar per ser una cosa més seriosa. “Ho vaig tenir clar a l’institut, vaig veure que realment m’apassionava. I quan prens la decisió te n’adones que requereix molta feina i hores de treballar, però saps que valdrà la pena. Jo ho tenia molt clar”. Just quan es plantejava entrar al Conservatori, van sortir les Beques Ferrer-Salat de preparació per l’accés al Grau Superior. “Abans d’allò jo no havia fet teoria ni solfeig, només havia estudiat instrument en una escola de música petita. Quan vaig trobar les beques de preparació vaig pensar que era genial! Em vaig dir a mi mateixa que era el moment d’absorvir tota aquella informació que no sabia per arribar el màxim de preparada a les proves, ho havia d’aprofitar”. Quan la Neus finalment va entrar al Conservatori, les beques encara es guanyaven any per any. “Sincerament, en l’audició del primer any no vaig estar gens nerviosa. Sabia que estava preparada i només volia donar el millor de mi. Després, quan vaig haver d’anar renovant la beca pels següents cursos, si que vaig sentir que la cosa canviava. Cada cop el nivell era més alt i hi havia més competició”. Malgrat els nervis, les va anar guanyant totes, Només sortir del Conservatori, la Neus va aconseguir una plaça per la Jove Orquestra de la Unió Europea. “Clar que durant aquells quatre anys al Conservatori vaig créixer molt musicalment gràcies als professors que vaig conèixer, però jo crec que també vaig créixer personalment. Durant el grau no només estudies sinó que aprèns i descobreixes móns nous, te n’adones de moltes coses que potser fins ara no veies i això t’obre moltes portes pel futur, com a músic i com a persona.”

INSTRUMENT
Violí