CONEIX ELS BECATS

ELIONOR LARA

«El que més m’omple de fer música és poder pujar a l’escenari i compartir l’energia màgica que es crea en un concert amb públic. Per un moment, músics i públic estem immersos en una atmosfera que fa que es creï quelcom realment especial».

«El que més m’omple de fer música és poder pujar a l’escenari i compartir l’energia màgica que es crea en un concert amb públic. Per un moment, músics i públic estem immersos en una atmosfera que fa que es creï quelcom realment especial».

L’Elionor Lara va començar la seva relació amb la música com a pianista, però sempre havia tingut clar que volia cantar. «Des de petita vaig cantar als cors de l’escola. És on vaig aprendre a gaudir de la música». Als setze anys, un any després de començar a estudiar cant, va entrar al Cor Jove com a soprano. «Aleshores vaig saber que voldria dedicar-m’hi», assegura. «I el que tenia clar era que volia estudiar al Conservatori del Liceu. Mentre m’informava, vaig trobar la convocatòria de les beques Ferrer-Salat i vaig decidir intentar-ho. Recordo que en arribar a les audicions vaig sentir que mai havia estat envoltada de tants cantants d’un nivell tan alt. Em vaig posar una mica nerviosa, però també em va intrigar. Entrar al conservatori i veure tants joves preparats va fer que prengués consciència de la importància del món del cant. En tinc un record bonic». Aquest estiu, l’Elionor va cantar com a solista acompanyada pels músics del Gran Teatre del Liceu al festival Bachcelona. Mitjans com La Vanguardia se’n van fer ressò i, entre altres elogis, van destacar-ne «la musicalitat, que li augura un gran futur». Encara que darrerament treballa un repertori més proper a la música antiga, no vol deixar de banda el repertori més modern, com l’òpera. De fet, recorda la producció de La Cenerentola, al Conservatori, dins el programa Màsters d’Òpera, com una experiència realment especial: «Per primera vegada vaig sentir que feia òpera de veritat, cosa que els estudiants no sempre tenim l’oportunitat de viure. Vaig entendre el que suposava entrar en un personatge, treballar-lo i evolucionar amb ell, coses que només pots aprendre des de l’experiència. El pas pel Conservatori em va obrir un nou món que tinc moltes ganes d’explorar com a professional».

INSTRUMENT
Cant Líric

 

NEUS NAVARRETE

«Fer música em surt de dins. Encara que m’ho he plantejat diverses vegades, no podria deixar-la. No sempre és fàcil: hi ha moments durs en els quals no voldries saber-ne res més, però l’endemà et lleves i el primer que fas és posar-te a tocar. És quasi com una història d’amor».

«Fer música em surt de dins. Encara que m’ho he plantejat diverses vegades, no podria deixar-la. No sempre és fàcil: hi ha moments durs en els quals no voldries saber-ne res més, però l’endemà et lleves i el primer que fas és posar-te a tocar. És quasi com una història d’amor».

La Neus Navarrete va començar a tocar el violí quan tenia quatre anys. La seva escola a Sant Andreu de la Barca acabava d’obrir les línies per fer classes de música. Per tal d’animar als nens a apuntar-se a aprendre algun instrument, els pares de l’escola van organitzar un cercavila on sortien pels carrers tocant diversos instruments, encara que no en sabessin. «Vaig veure a la meva mare tocant el violí i em va agradar molt. Li vaig dir: “Mare, vull tocar el violí”». Però arriba un punt en què la música deixa de ser una extraescolar per convertir-se en una cosa més seriosa. «Ho vaig tenir clar a l’institut; vaig veure que realment m’apassionava. Quan prens la decisió te n’adones que requereix molta feina i hores de dedicació, però saps que valdrà la pena. Jo ho tenia molt clar». Quan es plantejava entrar al Conservatori van sortir les beques Ferrer-Salat de preparació per l’accés al Grau Superior. «No havia fet mai teoria ni solfeig, només havia estudiat l’instrument en una petita escola de música. Quan vaig descobrir les beques de preparació vaig pensar que era genial! Em vaig dir a mi mateixa que era el moment d’absorbir tota aquella informació per arribar tan preparada com pogués a les proves. Ho havia d’aprofitar». Quan la Neus va entrar al Conservatori, les beques encara es concedien any a any. «Sincerament, a l’audició del primer any no vaig estar gens nerviosa. Sabia que estava preparada i només volia donar el millor de mi mateixa. Després, quan vaig haver de renovar la beca pels següents cursos, sí que vaig sentir que la cosa canviava: el nivell era cada vegada més alt i hi havia més competència». Malgrat els nervis, li van concedir les beques. En sortir del Conservatori la Neus va aconseguir una plaça a la Jove Orquestra de la Unió Europea. «Durant els quatre anys al Conservatori vaig créixer molt a nivell musical gràcies als professors, però crec que també vaig créixer a nivell personal. Durant el grau no només estudies, sinó que aprens i descobreixes mons nous. Te n’adones de moltes coses que potser no veies, i això t’obre moltes portes pel futur, com a músic i com a persona».

INSTRUMENT
Violí