Vés al contingut




Què és la Hip-Hop Therapy?

 

Si pensem en les paraules “hip-hop” i “teràpia”, ens semblarà que no tenen res a veure l’una amb l’altra. Per una banda, la música urbana: reina de la selva d’asfalt, capçalera de llistes d’èxits milionàries i banda sonora d’una violència estereotipada. Per l’altre costat, la cura, la pau, l’ordre i les bates blanques. Com si mai s’haguessin de trobar. Però el cas és que la música i la poesia han estat històricament les grans vies d’auto-expressió per l’individu, una auto-expressió que pot arribar a ser catàrtica i, amb els suports adequats, pot esdevenir sanadora.

El hip-hop neix al llarg de la dècada dels setanta de la voluntat dels joves del Bronx de reclamar un espai en la societat en mig descampats i pobresa. En ple boom de les block parties, artistes com DJ Kool Herc o Afrika Bambaataa prenen els vinils de la música del moment, completament aliena a les seves experiències, per crear un so que poguessin fer seu. Melodies de disco i funk es comencen a mesclar amb bases d’arrels africanes i versos recitats en el seu argot. Si bé és cert que en aquells primers anys el hip-hop no té la dimensió reivindicativa que veurem més endavant, el sol fet de crear la seva pròpia narrativa en un context cultural que t’exclou és també un fet radical. Amb el hip-hop, els joves oblidats pel sistema comencen a posar paraules a les seves experiències. Per primer cop, hi ha una música que parla del dia a dia dels grups més desafavorits del panorama urbà. Els joves de barris com el Bronx, Harlem o Brooklyn escolten aquells versos i s’hi veuen reflectits, reconeguts. Aquest nou fenòmen els encoratja a prendre el micròfon i rapejar també sobre les seves històries. Mica en mica, troben una emancipació en l’art.  

Amb l’èxit mediàtic durant les dècades posteriors, el hip-hop aviat pren un altre to. Ja no és només el so dels barris pobres sinó que representa una història de superació. La música acaba sent una via per escapar de les situacions que narren les mateixes cançons; els artistes signen contractes mil·lionaris i guanyen premis de reconeixement mundial. Però el que és més important: els joves descobreixen que la seva veu no només és vàlida i mereix ser escoltada, sinó que pot ser útil i valorada en el panorama cultural. Així, en ple auge del gènere músical, l’any 1998 el Dr. Edgar H. Tyson funda el que serà el primer marc de l’anomenada Hip-Hop Therapy o “teràpia hip-hop”. Tyson platenteja les possibilitats d’establir una relació terapèutica entre el pacient i els diferents elements de la cultura hip-hop, basant-se en les seves capacitats catàrtiques. Tot això serà exposat per primera vegada en un article pioner publicat l’any 2002. 

L’article “Hip Hop Therapy: An Exploratory Study of a Rap Music Intervention with At-Risk and Delinquent Youth parla de a investigació feta per Tyson al Miami Youth Services Center, Inc. d’octubre a desembre de l’any 1997. MYSC és un centre privat dedicat als joves que han estat abusats, abandonats o que viuen al carrer. L’articlede Tyson conclou que, encara que la cultura hip-hop és percebuda de manera negativa pels mitjans i la societat en general, pot tenir beneficis per aquesta amb l’enfocament adequat. Una de les troballes d’aquest primer estudi de Tyson va ser el fet que la major part dels participants en l’estudi mostraven un gran interès en crear la seva pròpia música. Segons J.C. Hall en la seva conferència “Reimagining hip-hop therapy” a la Coalition for Juvenile Justice’s National Disproportionate Minority Contac Conference de 2016, la teràpia hip-hop permet eliminar les barreres que sovint s’interposen entre professionals i pacients. Sent aquest gènere musical un dels més populars entre el jovent, pacient i terapeuta poden establir un diàleg lluny de les formalitats i la pressió d’un ambient mèdic. A més de compartir interessos, els pacients se senten motivats pel fet d’aprendre i crear. El procés d’aprenentatge pot veure’s en paral·lel amb el procés terapèutic, amb la diferència que en el cas de la teràpia hip-hop el pacient podrà veure els resultats en fets materials: les seves creacions musicals.

La Fundació de Música Ferrer-Salat vol apostar per seguir trobant nous camins que uneixin la música amb el fet social per fer l’art útil per aquells que més se’n puguin beneficiar i que sovint oblidem. Per més informació, no et perdis cap novetat sobre el Hip-Hop Project In amb Salih Gülbay.


Més informació

Per a qualsevol dubte en relació a la Fundació Ferrer-Salat, si us plau contacte amb nosaltres.